Incompliment compensacions per desplaçament / Incumplimiento de compensaciones por desplazamiento / Breaches regarding compensations for displacements

(NOTA: Pulse aquí para versión en Castellano)
(NOTE: Click here for English version)

Bon dia a tots i totes,

En el següent capítol explicatiu de la nostra llista de reivindicacions, i en concret la secció d'incompliments de l'Acord de Compensacions Salarials (ACS), detallarem un altre dels apartats que sol tenir molta incidència en una gran part de la plantilla, i que la Direcció d'IDIADA ve incomplint des que l'ACS va entrar en vigor. Ens referim a la compensació de les dietes i despeses per desplaçament. Ja hem esmentat en el nostre post de 2015 sobre viatges i desplaçaments (sempre un dels més visitats del bloc) alguns dels problemes dels que parlarem a continuació, però avui ho explicarem en més profunditat perquè pugueu conèixer amb exactitud com s'ha arribat a aquesta situació.

• Compensació dels desplaçaments a clients habituals

Aquesta compensació no hauria de suposar un conflicte, perquè ja està regulada en el Conveni Col·lectiu (CC) en el seu Article 24 (pàgina 13 del document enllaçat). En el mateix, s'estableix un import per utilitzar el vehicle personal per necessitats de l'empresa de 0,37 € per km; s'estableix la dieta, que són 26 € diaris, o 13 € si és mitja dieta; i s'inclouen les despeses d'autopista, si n'hi ha (en el nostre cas, evidentment gairebé sempre).

Però com sol passar en IDIADA, les coses es compliquen i cal adequar-les a les nostres necessitats específiques. La finalitat d'aquest apartat del CC és compensar els treballadors que per necessitats de l'empresa, han de desplaçar des del seu lloc de treball a la destinació amb el seu vehicle personal. El problema que ens planteja Direcció d'Empresa (DE) és, quan els treballadors no vénen a IDIADA i van directament des de la seva residència al lloc de destinació.

Si ens regim pel CC, això no eximeix a l'empresa d'haver d'abonar les compensacions com si el desplaçament fos des IDIADA; l'única cosa que podria fer DE en aquest cas és obligar al treballador a venir a IDIADA i des d'aquí sortir al lloc de destinació, però d'aquesta manera el temps efectiu de treball es reduiria tant com el temps necessari per al desplaçament d'anada i tornada des IDIADA fins a les instal·lacions del client.

Com que això no tindria cap sentit, i sent coherents amb la finalitat de l'apartat del CC, no seria just exigir el compliment estricte de la normativa. Per això, en el seu moment vam valorar els arguments de l'empresa, entenent que era necessari arribar a un acord just per a les dues parts en benefici d'una bona harmonia.

La fórmula que vam acordar en les nostres converses per determinar en quins casos sí es compensarien les despeses i en quins no, va ser la següent: Si en el moment de la contractació, el lloc de treball habitual anava a ser a les instal·lacions del client, es compensaria amb un plus de transport semblant al d'IDIADA l'Albornar (54,09 € mes mateixa comarca / 81,14 € mes comarques limítrofes / 108,18 € la resta de comarques), més un ajut al menjador de 100 € al mes.
Si per necessitats de l'empresa, els treballadors d'aquest col·lectiu s'haguessin de desplaçar a IDIADA l'Albornar o a altres destinacions, se'ls compensarien els km, dietes i despeses d'autopista i se'ls descomptaria la part proporcional del plus transport.

Si per contra, en el moment de la contractació, el seu lloc de treball habitual fos IDIADA l'Albornar, i per necessitats de l'empresa el treballador s'hagués de desplaçar a les instal·lacions del client o altres, se li compensarien les despeses de desplaçament que reflecteix el CC, però tenint de referència IDIADA l'Albornar com a punt de partida. Això vol dir que es calcularien els km des IDIADA l'Albornar fins a la destinació anada i tornada, indistintament de si la distància real del recorregut és més o menys des de casa, més la dieta o mitja dieta i despeses d'autopista.

Doncs bé, ens consta que DE ha pres el que es va parlar i, parlant clar, "s'ho ha passat pel forro", modificant al seu albir l'acordat de la manera més beneficiosa per als comptes de l'empresa, i com sempre en perjudici dels treballadors, prenent sempre com a punt de partida el de menor cost. Això vol dir que si el teu lloc de residència està més a prop d'IDIADA que el teu lloc habitual de treball, s'acullen a aquest, però si per contra és el teu lloc de treball habitual què es troba més a prop que IDIADA, el canvien i es queden tan amples.


I per desgràcia els tripijocs de DE no s'han quedat aquí, com no tenien prou amb manipular l'Acord a la seva conveniència, se'ls va ocórrer una manera d'augmentar encara més els beneficis tornant a les maniobres de sempre, re-negociar directament amb el treballador una compensació mensual sense especificar en nòmina els km, dietes ni despeses d'autopista, que per descomptat  en fer el càlcul comparatiu sempre està molt per sota del que recull el CC.

• Incompliment en les dietes per desplaçaments de més d'un mes

Durant les negociacions de l'acord, es van diferenciar els desplaçaments de més d'un mes amb els de menys d'un mes, única i exclusivament per complir amb la normativa, que estableix la necessitat de formalitzar aquests casos mitjançant contracte individual entre empresa i treballador, entre d'altres coses per regular els permisos retribuïts de quatre dies al domicili d'origen del treballador per cada tres mesos de desplaçament, o per quantificar les despeses de mobilitat etc. Però aquest contracte en cap cas hauria de canviar les quantitats acordades en l'ACS en concepte de dieta, que són de 70 €, 80 € o 90 € per dia depenent del grup del país de destinació.

Doncs al poc temps de l'assemblea en la qual us presentem l'acord per ratificar-lo, ja ens van arribar les primeres queixes per aquest tema. Resulta que la decisió unilateral de DE va ​​ser reduir al 50% les dietes quedant en 35 €, 40 € o 45 € per dia depenent del grup del país de destinació, i a més des del primer dia si el desplaçament ja es preveia que anava a ser de més d'un mes (!). Aquest abús de poder de DE en ignorar que s'ha pactat i renegociar directament amb el treballador, que més que una negociació és una imposició, va fer que molts de vosaltres no acceptéssiu les condicions, entre d'altres perquè amb la reducció de les dietes i segons el cost de manutenció del país de destinació no cobria ni els mínims per poder menjar i sopar dignament.

Al poc temps, com molts de vosaltres us vau negar a viatjar amb aquestes condicions, es van adonar que s'havien passat tres pobles i van haver de fer marxa a després en la seva lamentable actuació, però ... no del tot, és clar. Es van inventar una nova fórmula, que és la que s'aplica actualment, i que consisteix a respectar el pactat en l'acord durant els primers 30 dies i a partir d'aquí tornar a la reducció del 50%. Per tant, considerem que DE segueix sense complir l'acord que ells mateixos van signar.

• Abús en l'assignació dels "desplaçaments comercials"

La veritat és que per a aquest punt pensàvem que no era necessari molt temps de negociació; la proposta que ens va plantejar DE per a especificar els casos considerats com "comercials" que quedarien exempts de compensació de dietes, ens va semblar raonable (sempre que no faltessin a la veritat). Segons DE, el personal contractat com a comercial, ja tenia inclòs en la proposta econòmica les compensacions per desplaçament, (que ja ens agradaria saber com s'han calculat, però aquest tema el deixarem per quan parlem del tema dels salaris); per tant tindrien consideració de desplaçament comercial únicament els viatges de treball per a aquest col·lectiu i no per a la resta de personal independentment del tipus de treball a exercir.

Bé, doncs un cop signat l'ACS, va venir la martingala: com molts dels viatges de treball que es realitzen es poden anomenar "comercials", en el sentit que no es fan per dur a terme un projecte que ja està en marxa, sinó per presentar els nostres serveis o definir els termes de projectes futurs amb clients potencials, van pensar ... i si li diem a la plebs que tot això compta com a viatge comercial i ens estalviem uns calerons??? Doncs com ja sabeu, s'aplica per tot arreu, i amb aquesta truc hi ha persones que viatgen amb freqüència però mai perceben dietes, malgrat que no són comercials ni tenen sous elevats. En fi, al nostre parer aquestes estratagemes són més dignes dels trilers de les Rambles, que de la Direcció d'una empresa que es pretengui considerar "seriosa".

• Incompliment en els drets als treballadors expatriats

Malauradament hem rebut multitud de queixes per l'incompliment de l'ACS en els casos de desplaçats de llarga durada.

Per destacar els més freqüents i rellevants començarem pels temps de treball:
Per molt lluny que es trobi el país de destinació, independentment de les diferències en les condicions de treball que tinguin allà, (jornada diària, temps de descans, seguretat i salut, salubritat etc.), els treballadors d'IDIADA HQ s'han de regir pel nostre Conveni Col·lectiu; si en un país qualsevol es treballen 20 hores al dia confinats en una nau sense els mínims de seguretat i salubritat, nosaltres no hem d'acceptar exposar-nos a aquestes condicions, ho hem de posar en coneixement de l'empresa i aquesta té l'obligació de prendre mesures al respecte, de no fer-ho, nosaltres com a Secció Sindical el traslladarem sense dilació a l'autoritat laboral.

Una altra de les queixes més repetides, és que IDIADA no està complint amb els quatre dies de permís retribuït per cada tres mesos de desplaçament, i sense computar el temps emprat en el viatge d'anada i tornada, tan sols està abonant el cost dels bitllets per a dos viatges a l'any, però li descompta als treballadors els dies com a vacances; per descomptat això també és denunciable, ja que aquest dret emana de l'article 40.6 de l'Estatut dels Treballadors (pàgina 35 del document enllaçat).

Com a reflexió per als que pretenen obtenir el millor de cada un de nosaltres, dir-los que en les negociacions es pressuposa la "bona fe" de les parts, de no ser així no té validesa qualsevol acord. La manipulació i l'incompliment pot ser un benefici a curt termini, però segur que té costos indirectes que tard o d'hora revertiran el guanyat.

És per això que instem a DE que reconsideri la seva actitud, se sent amb la Representació Legal dels Treballadors amb voluntat franca de diàleg, i un per un posem solucions als conflictes. Altrament, ja hem avisat que estem preparant la presentació d'un conflicte col·lectiu davant les autoritats laborals per denunciar aquestes i altres injustícies.

Salutacions
S.S. UGT-IDIADA A.T.

----------------------------------------------------------------------------------

Buenos días a tod@s,

En el siguiente capítulo explicativo de nuestra lista de reivindicaciones, y en concreto la sección de incumplimientos del Acuerdo de las Compensaciones Salariales (ACS), detallaremos otro de los apartados que suele tener mucha incidencia en una gran parte de la plantilla, y que la Dirección de IDIADA viene incumpliendo desde que el ACS entró en vigor. Nos referimos a la compensación de las dietas y gastos por desplazamiento. Ya mencionamos en nuestro post de 2015 sobre viajes y desplazamientos (siempre uno de los más visitados del blog) algunos de los problemas de los que vamos a hablar a continuación, pero hoy lo explicaremos en más profundidad para que podáis conocer con exactitud cómo se ha llegado a esta situación.

• Compensación de los desplazamientos a clientes habituales

Esta compensación no tendría que suponer un conflicto, pues ya está regulada en el Convenio Colectivo (CC) en su Artículo 24 (página 13 del documento enlazado). En el mismo, se establece un importe por utilizar el vehículo personal para necesidades de la empresa de 0,37€ por km; se establece la dieta, que son 26€ diarios, o 13€ si es media dieta; y se incluyen los gastos de autopista, si los hubiera (en nuestro caso, evidentemente casi siempre).

Pero como suele pasar en IDIADA, las cosas se complican y es necesario adecuarlas a nuestras necesidades específicas. La finalidad de este apartado del CC es compensar a los trabajadores que por necesidades de la empresa, tienen que desplazarse desde su lugar de trabajo al destino con su vehículo personal. El problema que nos plantea Dirección de Empresa (DE) es, cuando los trabajadores no vienen a IDIADA y van directamente desde su residencia al lugar de destino. 

Si nos regimos por el CC, esto no exime a la empresa de tener que abonar las compensaciones como si el desplazamiento fuese desde IDIADA; lo único que podría hacer DE en ese caso es obligar al trabajador a venir a IDIADA y desde aquí salir al lugar de destino, pero de esta manera el tiempo efectivo de trabajo se reduciría tanto como el tiempo necesario para el desplazamiento de ida y vuelta desde IDIADA hasta las instalaciones del cliente.

Como esto no tendría ningún sentido y siendo coherentes con la finalidad del apartado del CC, no sería justo exigir el cumplimiento estricto de la normativa. Por esto, en su momento valoramos los argumentos de la empresa, entendiendo que era necesario llegar a un acuerdo justo para las dos partes en beneficio de una buena armonía.

La fórmula que acordamos en nuestras conversaciones para determinar en qué casos sí se compensarían los gastos y en cuáles no, fue la siguiente: Si en el momento de la contratación, el lugar de trabajo habitual iba a ser en las instalaciones del cliente, se compensaría con un plus de transporte semejante al de IDIADA l'Albornar (54,09€ mes misma comarca/81,14€ mes comarcas limítrofes/108,18€ resto de comarcas), más una ayuda al comedor de 100€ al mes.
Si por necesidades de la empresa, los trabajadores de este colectivo se tuvieran que desplazar a IDIADA l'Albornar o a otros destinos, se les compensarían los km, dietas y gastos de autopista y se le descontaría la parte proporcional del plus transporte.

Si por el contrario, en el momento de la contratación, su lugar de trabajo habitual fuese IDIADA l'Albornar, y por necesidades de la empresa el trabajador se tuviera que desplazar a las instalaciones del cliente u otros, se le compensarían los gastos de desplazamiento que refleja el CC, pero teniendo de referencia IDIADA L'Albornar como punto de partida. Esto quiere decir que se calcularían los km desde IDIADA L'Albornar hasta el destino ida y vuelta, indistintamente de si la distancia real del recorrido es mayor o menor desde su casa, más la dieta o media dieta y gastos de autopista.

Pues bien, nos consta que DE ha tomado lo que se habló y, hablando en plata, "se lo ha pasado por el forro", modificando a su albedrío lo acordado de la manera más beneficiosa para las cuentas de la empresa, y como siempre en perjuicio de los trabajadores, tomando siempre como punto de partida el de menor coste. Esto quiere decir que si tu lugar de residencia está más cerca de IDIADA que tu lugar habitual de trabajo, se acogen a éste, pero si por el contrario es tu lugar de trabajo habitual el que se encuentra más cerca que IDIADA pues lo cambian y se quedan tan anchos.

Y por desgracia los tejemanejes de DE no se han quedado ahí, como no tenían bastante con manipular el Acuerdo a su conveniencia, se les ocurrió una manera de aumentar aún más los beneficios volviendo a las maniobras de siempre, re-negociar directamente con el trabajador, una compensación mensual sin especificar en nómina los km, dietas ni gastos de autopista, que por supuesto al hacer el cálculo comparativo siempre está muy por debajo de lo recogido en el CC.

• Incumplimiento en las dietas para desplazamientos de más de un mes

Durante las negociaciones del acuerdo, se diferenciaron los desplazamientos de más de un mes con los de menos de un mes, única y exclusivamente por cumplir con la normativa, que establece la necesidad de formalizar estos casos mediante contrato individual entre empresa y trabajador, entre otras cosas para regular los permisos retribuidos de cuatro días en el domicilio de origen del trabajador por cada tres meses de desplazamiento, o por cuantificar los gastos de movilidad etc. Pero este contrato en ningún caso debería cambiar las cantidades acordadas en el ACS en concepto de dieta, que son de 70€, 80€ ó 90€ por día dependiendo del grupo del país de destino.

Pues al poco tiempo de la asamblea en la que os presentamos dicho acuerdo para ratificarlo, ya nos llegaron las primeras quejas por este tema. Resulta que la decisión unilateral de DE fue reducir al 50% las dietas quedando en 35€, 40€ ó 45€ por día dependiendo del grupo del país de destino, y además desde el primer día si el desplazamiento ya se preveía que iba a ser de más de un mes (!). Este abuso de poder de DE al ignorar lo pactado y renegociar directamente con el trabajador, que más que una negociación es una imposición, hizo que muchos de vosotros no aceptárais las condiciones, entre otros porque con la reducción de las dietas y según el coste de manutención del país de destino no cubría ni los mínimos para poder comer y cenar dignamente.

Al poco tiempo, como muchos de vosotros os negásteis a viajar con estas condiciones, se dieron cuenta de que se habían pasado tres pueblos y tuvieron que dar marcha a tras en su lamentable actuación, pero... no del todo, claro. Se inventaron una nueva fórmula, que es la que se aplica actualmente, y que consiste en respetar lo pactado en el acuerdo durante los primeros 30 días y a partir de ahí volver a la reducción del 50%. Por tanto, consideramos que DE sigue sin cumplir el acuerdo que ellos mismos firmaron.

• Abuso en la asignación de los "desplazamientos comerciales"

Lo cierto es que para este punto pensábamos que no era necesario mucho tiempo de negociación; la propuesta que nos planteó DE para especificar los casos considerados como "comerciales" que quedarían exentos de compensación de dietas, nos pareció razonable (siempre y cuando no faltaran a la verdad). Según DE, el personal contratado como comercial, ya tenía incluido en la propuesta económica las compensaciones por desplazamiento, (que ya nos gustaría saber como se han calculado, pero este tema lo dejaremos para cuando hablemos del tema de los salarios); por lo tanto tendrían consideración de desplazamiento comercial únicamente los viajes de trabajo para este colectivo y no para el resto de personal independientemente del tipo de trabajo a desempeñar.

Bueno pues una vez firmado el ACS, vino la triquiñuela: como muchos de los viajes de trabajo que se realizan se pueden llamar "comerciales", en el sentido de que no se hacen para llevar a cabo un proyecto que ya está en marcha, sino para presentar nuestros servicios o definir los términos de proyectos futuros con clientes potenciales, pensaron...y si le decimos a la plebe que todo esto cuenta como viaje comercial y nos ahorramos unos eurillos??? Pues como ya sabéis, se aplica por doquier, y con esta truco hay personas que viajan con frecuencia pero nunca perciben dietas, pese a que no son comerciales ni tienen sueldos elevados. En fin, en nuestra opinión estas artimañas son más dignas de los trileros de las Ramblas, que de la Dirección de una empresa que se pretenda considerar "seria".

• Incumplimiento en los derechos a los trabajadores expatriados

Por desgracia hemos recibido multitud de quejas por el incumplimiento del ACS en los casos de desplazados de larga duración.

Por destacar los más frecuentes y relevantes empezaremos por los tiempos de trabajo:
Por muy lejos que se encuentre el país de destino, independientemente de las diferencias en las condiciones de trabajo que tengan allí, (jornada diaria, tiempos de descanso, seguridad y salud, salubridad etc.), los trabajadores de IDIADA HQ se tienen que regir por nuestro Convenio Colectivo; si en un país cualquiera se trabajan 20 horas al día confinados en una nave sin los mínimos de seguridad y salubridad, nosotros no debemos aceptar exponernos a estas condiciones, lo tenemos que poner en conocimiento de la empresa y esta tiene la obligación de tomar medidas al respecto; de no hacerlo, nosotros como Sección Sindical lo trasladaremos sin dilación a la autoridad laboral.

Otra de las quejas más repetidas, es que IDIADA no está cumpliendo con los cuatro días de permiso retribuido por cada tres meses de desplazamiento, que además no deben computar el tiempo empleado en el viaje de ida y vuelta; en algunos casos tan sólo está abonando el coste de los billetes para dos viajes al año, pero le descuenta a los trabajadores los días como vacaciones; por supuesto esto también es denunciable, pues este derecho emana del Artículo 40.6 del Estatuto de los Trabajadores (página 35 del documento enlazado).

Como reflexión para los que pretenden obtener lo mejor de cada uno de nosotros, decirles que en las negociaciones se presupone la "buena fe" de las partes, de no ser así carece de validez cualquier acuerdo. La manipulación y el incumplimiento puede ser un beneficio a corto plazo, pero seguro que tiene costes indirectos que tarde o temprano revertirán lo ganado.

Es por esto que instamos a DE que reconsideren su actitud, se siente con la Representación Legal de los Trabajadores con voluntad franca de diálogo, y uno por uno pongamos soluciones a los conflictos. De lo contrario, ya hemos avisado de que estamos preparando la presentación de un conflicto colectivo ante las autoridades laborales para denunciar estas y otras injusticias.

Saludos
S.S. UGT-IDIADA A.T.

---------------------------------------------------------------------------------

Good morning everyone,

In the following explanatory chapter in our list of demands, and specifically the section about breaches of the Agreement on Salary Compensation (ASC), we will detail one of the sections that often has an impact on a large part of the workforce, and which the management of IDIADA has flouted since the ASC entered into force. We refer to compensation allowances and travel expenses. We mentioned in our 2015 post about travel (always one of the most visited posts on the blog) some of the problems that we will talk then, but today we will explain in more depth so you can know exactly how we have arrived to this situation.

• Compensation for regular commutes

This compensation should not be a conflict, since it is already regulated in the Collective Agreement (CA) in Article 24 (page 13 of the linked document). Here, the compensation amount is set for use of the personal vehicle for business needs of €0.37 per km; per diems, which are 26 € per day or 13 € if a half-diem is established; and highway expenses are included, if any (in our case, obviously almost always).

But as often happens in IDIADA, things start to get complicated and we needed to adapt this to our specific needs. The purpose of this section of the CA is to compensate workers when, for business needs, they have to move from their workplace to another destination with their personal vehicle. The problem posed by Business Management (BM) was the case of workers do not come to IDIADA HQ and go directly from their residence to the place of destination.

If we abide by the letter of the CA, this does not exempt the company from having to pay compensation as if the trip was made from IDIADA; all they could do in that case is to force the worker to come to IDIADA first and from here go to the destination, but this way the effective working time would be reduced as much as the time needed to travel back and forth from IDIADA to customer premises.

As this would make absolutely no sense, and to be consistent with the purpose of this paragraph of the CA, it would not be fair to demand strict compliance. Therefore, at the time of the negotiations we appreciated the reasoning of the company, understanding that it was necessary to reach a fair agreement for both parties to benefit good harmony.

The formula we agreed in our discussions to determine when other expenses are offset and which are not, was as follows: If at the time of recruitment, the usual place of work would be at the customer's premises, this would be compensated with a plus for transportation equal to what exists for IDIADA l'Albornar (54.09 € per month same county / 81.14 € per month bordering counties / 108.18 € other counties), plus a lunch subsidy of 100 € per month.
If for business needs, workers in this group were required to go to IDIADA l'Albornar or to other destinations, they would be compensated for the km, per diems and highway tolls, and a proportional share of their transportation plus would be discounted.

If, however, at the time of recruitment, their usual place of work was to be IDIADA l'Albornar, and the company afterwards needs the worker to go to a customer's premises, travel costs would be compensated as described in the the CA, but counting IDIADA L'Albornar as the starting point. This means that the km would be calculated from IDIADA L'Albornar to go and return to the destination, regardless of whether the actual distance traveled was greater or less from the worker's home, plus the per diems and highway expenses.

However, BM has since then systematically ignored this agreement, modifying it at their will in the most beneficial way for the accounts of the company, and as always to the detriment of workers, by always counting as the starting point the one with the lowest cost. This means that if your place of residence is closer to IDIADA your usual workplace, benefiting from this, but on the contrary is your usual work location which is closer than IDIADA, as they change and that's that.

And unfortunately the manipulations of BM have not stopped there, as it was not enough to modify the Agreement at their convenience, they came up with a way to further increase the benefits by returning to the old ways of re-negotiating conditions directly with the worker, by offering simply a monthly compensation without specifying the km, per diems or highway tolls, which of course by making the comparative calculation is always well below what the CA allocates.

• Per diems for displacements of more than a month

During the negotiations of the agreement, a distintion was made between the displacements of more than a month and less than a month, solely to comply with the regulations, which state the need to formalize these cases by an individual contract between the employer and employee, among other things to regulate paid leave of four days at the worker's home for every three months of displacement, or to quantify the costs of mobility etc. But this contract in no case should change the quantities agreed at the ASC regarding per diems, which are 70 €, 80 € or 90 € per day depending on the group of the destination country.

Soon after the meeting at which we present the agreement for ratification, we started to receive the first complaints about this issue. It turns out that the unilateral decision of BM was to reduce the per diems by 50% down to 35 €, 40 € or 45 € per day depending on the country target group, and to apply this reduction from the first day if the displacement was expected to be longer than a month (!). This abuse of power of ignoring the agreement and renegotiating directly with the worker, making it more of an imposition than a negotiation, caused many of you to not accept the conditions, among other things because depending on the actual costs of  sustenance of the country of destination it did not cover the minimum to eat and dine with dignity.

Soon, as many of you you refused to travel under these conditions, they realized they had gone too far and had to give up the stratagem, but ... not entirely, of course. They came up with a new formula, which is currently applied, and that is to respect what has been agreed in the ASC during the first 30 days, and from then on go back to the 50% reduction. Therefore, we believe that BM are still not fulfilling the agreement that they signed.

• Abuse in the allocation of "commercial trips"

The truth is that regarding this point we thought that a long negotiation would not be necessary, the proposal raised to us by BM to specify the cases considered as "commercial" that would be exempt from per diems seemed reasonable. According to BM, the staff recruited as commercial agents already had an economic compensation for displacement included in their contracts (and we would like to know how this was calculated, but we'll leave this issue for when we discuss wages); therefore the consideration of "commercial trips" would only apply to this group and not for other staff regardless of the type of work to be performed.

Well, once we signed the ASC came the trick: as many business trips that are made can be called "commercial" in the sense that they are not made to carry out a project that is already underway, but to present our services or define the terms of future projects with potential clients, they thought ... what if we tell the plebeians that these count as commercial trips and we save some cash??? Well, as you know, this doctrine is applied everywhere, and with this trick there are people who travel frequently but never perceive per diems, although they are neither salespeople nor have high salaries. In our opinion, these gimmicks are more worthy of thimbleriggers of the Ramblas than the management of a company that portrays itself as "serious".

• Non-upholding of the rights of expat workers

Unfortunately we have received many complaints about breaches of the ASC in cases of long-term displacement.

To begin with the most frequent and relevant, we'll mention the working times:
No matter how far the destination country, regardless of differences in working conditions that exist there, (workday, rest periods, safety and health, sanitation, etc.), IDIADA HQ workers are to be governed our Collective Agreement; if in any country it is considered normal to work 20 hours a day confined to a warehouse without the minimum safety and health measures, we should not accept or expose ourselves to these conditions, we need to inform the company and it has an obligation to take action; if there is a failure to do so, we as a Union Section will transfer the conflict without delay to the labor authorities.

Another complaint most often repeated is that IDIADA is not complying with the four days of paid leave at home for every three months of displacement (which must not include the time spent on the trip back and forth), in some cases is only paying the cost of tickets for two trips a year, and deducting vacation days from workers when they take these trips; of course this is also reportable because this right emanates from Article 40.6 of the Statute of Workers (page 35 of the linked document).

As a reflection for those who seek to get the best of each of us, we tell them that in negotiations it is necessary to assume "good faith" of the parties, otherwise any agreement reached is rendered invalid. Manipulation and non-compliance can provide a benefit in the short term but certainly have indirect costs that eventually reverse the earnings.

That is why we urge BM to reconsider their attitude, sit down with the Legal Representatives of Workers for frank dialogue, and one by one give solutions to conflicts. Otherwise, we have warned that we are preparing the presentation of a collective dispute before the labor authorities to denounce these and other injustices.

Regards
UGT-IDIADA A.T. Union Section