Judicis contra IDIADA / Juicios contra IDIADA / Lawsuits against IDIADA

(NOTA: Pulse aquí para versión en Castellano)
(NOTE: Click here for English version)

Bon dia a tots i totes,

Durant el mes de gener d'aquest any, s'han celebrats dos judicis contra IDIADA per presumptes incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals, en dos incidents que malauradament van causar greus lesions a dos companys amb seqüeles molt importants que patiran durant tota la seva vida.

El primer judici és en relació al greu accident que van patir tres persones a la Pista d'Alta Velocitat (PAV) el dia 3 de juliol del 2013. Una d'aquestes persones és un company del departament de Powertrain que estava realitzant un assaig habitual, i que per una falta de mesures de seguretat (segons entenem nosaltres), va impactar a gran velocitat contra un altre vehicle que realitzava un assaig de frens. Desconeixem les lesions dels dos ocupants d'aquest últim vehicle, per ser personal extern a IDIADA, però tenint en compte l'estat en què van quedar els dos vehicles després de l'accident, molt probablement també patissin danys d'importància. Aquest accident va acabar resultant en un expedient sancionador per part dels Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació de Tarragona a IDIADA, amb multa econòmica i requeriment d'adopció de noves mesures de seguretat a pistes.

El nostre company va patir danys molt greus i va ser traslladat en helicòpter a l'Hospital de Bellvitge; la gravetat dels danys van requerir d'una intervenció quirúrgica d'urgència que va resultar en l'extirpació de part de l'intestí prim. L'hemorràgia interna li podia haver costat la vida de no ser per la ràpida actuació en el trasllat i l'efectivitat del servei mèdic. Els primers dies després de l'operació va estar ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI), passant d'aquí a planta un cop que la seva vida ja no corria perill.

Passat el més crític, se li va tractar amb cirurgia maxil·lofacial el trencament dels ossos de la mandíbula i es va sotmetre a una intervenció de reconstrucció facial per un profund tall a la barbeta, així com la reconstrucció de diverses peces dentals per les que a dia d'avui segueix amb molèsties.

Les intervencions quirúrgiques han deixat importants cicatrius que li suposen una afectació en l'autoestima personal. A més, als danys físics se li sumen les seqüeles psíquiques que des de l'accident li impedeixen tornar a fer una part fonamental de les seves tasques, perquè li fan reviure el fatídic dia de l'accident amb l'angoixa que això suposa. Aquestes seqüeles psíquiques són les que han motivat el judici de fa dos mesos.

El detallar la gravetat dels danys soferts pel nostre company, no té un sentit morbós, sinó senzillament descriure la duresa dels fets de forma franca perquè s'entengui amb més claredat el macabre de l'actuació d'IDIADA en el judici, segons ens manifesta l'advocat del treballador. Podríem arribar a entendre (que no compartir) que l'empresa intentés justificar que SÍ s'estaven aplicant llavors les mesures preventives per evitar accidents, o que un cop passat l'accident l'empresa fa tot el possible perquè no es torni a repetir (la qual cosa desgraciadament entenem que no és del tot així). Però ens sembla inadmissible és que es ratifiquin (com ja van fer en el seu dia en el judici pels danys físics, en contra de l'informe emès per la Inspecció de Treball) en què l'accident del nostre company va ser un accident lleu i d'aquesta forma restar-li importància a la gravetat dels danys i seqüeles amb l'únic objectiu d'evitar que el treballador rebés la compensació que sol·licitava. Finalment, aquest cop es van imposar els arguments dels advocats de l'empresa i la mútua, i el jutge va fallar a favor seu.

Apel·lar com a defensa a restar-li importància al accident, ens sembla com a mínim inhumà, però pensar en el patiment de la família durant aquests dies, el difícil que ha de ser per a ells haver de suportar les manifestacions d'IDIADA per un cost econòmic!! .... En fi, que cadascú li posi els adjectius que consideri, però crèiem si després d'implicar-te en el treball en tot el possible en benefici de l'empresa, aquest és el tracte que podem esperar de la nostra empresa, sobren les paraules.

L'altre judici al qual fèiem referència, és per l'accident que va patir un company de Homologacions de Vehicles Industrials (HVI), ocorregut el dia 31 d'octubre de 2014 a la Pista de Frenat. En aquest cas es tractava d'un assaig de frens amb un vehicle industrial confeccionat específicament per a treballs al camp amb la carrosseria oberta pels laterals, tipus ATV o quad.

Si les coses s'haguessin fet bé, aquest accident es podria haver evitat fàcilment. Resulta que amb anterioritat a l'accident, els operaris ja es van adonar de la inestabilitat del vehicle, per tant era tan senzill com instal·lar uns outriggers per evitar el risc de bolcada, tal com es fa en altres centres de testing, però segons manifesta l'empresa aquesta mesura preventiva "té un cost massa elevat"!!

Outriggers: pel que sembla, de cost prohibitiu...

Bé, doncs el cost l'ha assumit el treballador, que malauradament va perdre una mà en l'accident, canviant-li la vida de manera radical. Però podem donar gràcies a no haver de lamentar danys molt més greus, ja que es va quedar atrapat sota el vehicle en l'únic espai on podia evitar ser aixafat.

Aquest accident és una mostra més de les prioritats d'IDIADA, que anteposa l'estalvi econòmic a la seguretat dels treballadors. Si això ja és lamentable, l'actuació de l'empresa en els tribunals per evitar assumir responsabilitats és absolutament indignant. Sembla ser que l'empresa manté ara que la culpa de l'accident és del treballador per negligència, i DENÚNCIA a la Inspecció de Treball per imputar-li la responsabilitat a l'empresa en el seu informe que indicava falta de mesures preventives.

Resumint, al primer company li diu: Aaapa noi, que no és per tant..!!, i al segon que la culpa d'haver perdut una mà és teva..!! Només falta que els facin pagar els danys dels vehicles per conducta inadequada. Ui, millor callem, que estem donant idees ...

Això si, no us oblideu de lliurar-vos al 100% per seguir creixent tots junts... (discurs de final d'any dels nostres Directius).

Salutacions
S.S. UGT-IDIADA A.T.
---------------------------------------------------------------------------

Buenos días a tod@s,

Durante el mes de enero de este año, se han celebrados dos juicios contra IDIADA por presuntos incumplimientos en materia de prevención de riesgos laborales, en dos incidentes que desgraciadamente causaron graves lesiones a dos compañeros con secuelas muy importantes que padecerán durante toda su vida.

El primer juicio es en relación al grave accidente que sufrieron tres personas en la Pista de Alta Velocidad (PAV) el día 3 de julio del 2013. Una de estas personas es un compañero del departamento de Powertrain que estaba realizando un ensayo habitual, y que por una falta de medidas de seguridad (según entendemos nosotros), impactó a gran velocidad contra otro vehículo que realizaba un ensayo de frenos. Desconocemos las lesiones de los dos ocupantes de este último vehículo por ser personal externo a IDIADA, pero teniendo en cuenta el estado en el que quedaron los dos vehículos tras el accidente, muy probablemente también sufrieran daños de importancia. Este accidente acabó resultando en un expediente sancionador por parte de los Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació de Tarragona a IDIADA, con multa económica y requerimiento de adopción de nuevas medidas de seguridad en pistas.

Nuestro compañero sufrió daños muy graves y fue trasladado en helicóptero al Hospital de Bellvitge; la gravedad de los daños requirieron de una intervención quirúrgica de urgencia que resultó en la extirpación de parte del intestino delgado. La hemorragia interna le podía haber costado la vida de no ser por la rápida actuación en el traslado y la efectividad del servicio médico. Los primeros días tras la operación estuvo ingresado en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI), pasando de aquí a planta una vez que su vida ya no corría peligro.

Pasado lo más crítico, se le trató con cirugía maxilofacial la rotura de los huesos de la mandíbula y se sometió a una intervención de reconstrucción facial por un profundo corte en la barbilla, así como la reconstrucción de varias piezas dentales por las que a día de hoy sigue con molestias.

Las intervenciones quirúrgicas han dejado importantes cicatrices que le suponen una afectación en la autoestima personal. Además, a los daños físicos se le suman las secuelas psíquicas que desde el accidente le impiden volver a hacer una parte fundamental de sus tareas, porque le hacen revivir el fatídico día del accidente con la angustia que ello supone. Estas secuelas psíquicas son las que han motivado el juicio de hace dos meses.

El detallar la gravedad de los daños sufridos por nuestro compañero, no tiene un sentido morboso, sino sencillamente describir la dureza de los hechos de forma franca para que se entienda con mayor claridad lo macabro de la actuación de IDIADA en el juicio, según nos manifiesta el abogado del trabajador. Podríamos llegar a entender (que no compartir) que la empresa intentara justificar que SÍ se estaban aplicando entonces las medidas preventivas para evitar accidentes, o que una vez ocurrido el accidente la empresa hace todo lo posible para que no se vuelva a repetir (lo cual desgraciadamente entendemos que no es del todo así). Pero nos parece inadmisible es que se ratifiquen (como ya hicieron en su día en el juicio por los daños físicos, en contra del informe emitido por la Inspección de Trabajo) en que el accidente de nuestro compañero fue un accidente leve y de esa forma restarle importancia a la gravedad de los daños y secuelas con el único objetivo de evitar que el trabajador recibiera la compensación que solicitaba. Finalmente, esta vez se impusieron los argumentos de los abogados de la empresa y la mutua, y el juez falló a su favor.

Apelar como defensa a restarle importancia al accidente, nos parece como poco inhumano, pero pensar en el sufrimiento de la familia durante esos días, lo difícil que tiene que ser para ellos tener que soportar las manifestaciones de IDIADA por un coste económico!! ....En fin, que cada uno le ponga los adjetivos que considere, pero desde luego si después de implicarte en el trabajo en todo lo posible en beneficio de la empresa, este es el trato que podemos esperar de nuestra empresa, sobran las palabras.

El otro juicio al que hacíamos referencia, es por el accidente que sufrió un compañero de Homologaciones de Vehículos Industriales (HVI), ocurrido el día 31 de octubre de 2014 en la Pista de Frenado. En este caso se trataba de un ensayo de frenos con un vehículo industrial confeccionado específicamente para trabajos en el campo con la carrocería abierta por los laterales, tipo ATV o quad.

Si las cosas se hubieran hecho bien, este accidente se podría haber evitado fácilmente. Resulta que con anterioridad al accidente, los operarios ya se percataron de la inestabilidad del vehículo, por lo tanto era tan sencillo como instalar unos outriggers para evitar el riesgo de vuelco, tal como se hace en otros centros de testing, pero según manifiesta la empresa esta medida preventiva "tiene un coste demasiado elevado"!!

Outriggers: al parecer, de coste prohibitivo...

Bueno, pues el coste lo ha asumido el trabajador, que desgraciadamente perdió una mano en el accidente, cambiándole la vida de forma radical. Pero podemos dar gracias a no tener que lamentar daños mucho más graves, pues se quedó atrapado debajo del vehículo en el único espacio donde podía evitar ser aplastado.

Este accidente es una muestra más de las prioridades de IDIADA, que antepone el ahorro económico a la seguridad de los trabajadores. Si esto ya es lamentable, la actuación de la empresa en los tribunales para evitar asumir responsabilidades es indignante. Parece ser que la empresa mantiene ahora que la culpa del accidente es del trabajador por negligencia, y DENUNCIA a la Inspección de Trabajo por imputarle la responsabilidad a la empresa en su Informe que indicaba falta de medidas preventivas.

Resumiendo al primer compañero le dice; veeenga, que no es pa tanto..!! y al segundo que la culpa de haber perdido una mano es tuya..!!. Sólo falta que les hagan pagar los daños de los vehículos por conducta inadecuada. Uy, mejor nos callamos que estamos dando ideas...

Eso si, no os olvidéis de entregaros al 100% para seguir creciendo todos juntos....(discurso de final de año de nuestros Directivos).

Saludos
S.S. UGT-IDIADA A.T.
---------------------------------------------------------------------------

Good morning everyone,

During the month of January this year, two trials against IDIADA have taken place, because of alleged breaches in the prevention of occupational hazards, which unfortunately caused serious injuries to two colleagues with important consequences that they will have to suffer throughout their lives.

The first trial is in relation to the serious accident suffered by three people at the High-Speed Track (HST) on 3 July 2013. One of these people is a colleague from the Powertrain department who was carrying out a regular test and, due to a lack of security measures (as we understand it), hit at high speed into another vehicle that was performing a brake test. We don't know what the injuries were to the two occupants of the other vehicle, since they were not IDIADA staff, but considering the state in which the two vehicles were left following the accident, most likely they also suffered major damage.

Our colleague suffered severe damage and was airlifted to Bellvitge Hospital; emergency surgery was required due to active bleeding, which resulted in the removal of part of the small intestine. The internal bleeding could have cost him life if not for the quick action in the transfer and the effectiveness of the medical service. The first few days after the operation he was admitted to the Intensive Care Unit (ICU), moving later to the ward once his life was no longer in danger. 

Once the most critical phase had passed, he was treated with maxillofacial surgery for the breakage of jawbones, and he underwent an intervention of facial reconstruction to address a deep cut on his chin, as well as the reconstruction of several teeth, which to this day still cause discomfort.

The surgeries have left significant scars that negatively affect his personal self-esteem. In addition, to the physical damage we can add the psychological side effects derived from the accident, that prevent him from returning to carry out a significant part of his past duties, because they make him recall the fateful day of the accident, with the anguish this entails.

Detailing the extent of the damage suffered by our colleague, is not done with a morbid sense, our intention is only to describe the reality of the facts in a frank manner, so that it is possible to understand more clearly how macabre the attitude of IDIADA was at the trial, as the worker's attorney has reported to us. We might have been able to understand (not share) that the company had tried to justify that preventive measures WERE in fact being implemented to avoid accidents; or that, once the accident had occurred, the company has made every effort for it not to happen again (which unfortunately we think is not entirely the case). But what we find totally unacceptable is that they ratify their position (against the criterion of the Labour Inspectorate) that the accident of our colleague was "minor", and what is worse, downplaying the severity of the damage and consequences for the sole purpose of avoiding having to compensate the employee.

The appeal as a defense to downplaying the importance of the accident, seems to us almost inhuman, and to think about the suffering of the family during those days, how difficult it must be for them to have to endure the manifestations of IDIADA to avoid an economic cost!!... each one may put adjectives as they consider, but we believe that if after getting involved in the work as much as possible for the benefit of the company, this is the treatment we can expect from that same company, the facts speak for themselves.

The other trial to which we referred, is for the accident suffered by a member of the Commercial Vehicles Homologation (CVH) department, occurred on October 31, 2014 at the Braking Track. In this case it was a brake test with a commercial vehicle tailored specifically to work in the countryside, with the bodywork open at the sides, ATV or quad type.

Outriggers: prohibitively expensive, apparently

If things had been done properly, this accident could have been easily avoided. It turns out that prior to the accident, the staff had already noticed the instability of the vehicle, so it was as simple as installing a couple of outriggers to prevent the risk of tipping, as is common practice at other testing centers, but the company states that this preventive measure "has too high a cost"!!

Well, ultimately the cost has been assumed by the worker, who unfortunately lost a hand in the accident, therefore changing his life radically. But we can be thankful not to have to regret much more serious damage because he was trapped under the vehicle, but fortunately in the only place where he could avoid being crushed.

This accident is one more example of the priorities of IDIADA, a company which puts the cost savings ahead of the safety of its employees. If this is already condemnable, the attitude of the company in court to avoid taking responsibility is inadmissible. It seems that now the company maintains that the fault for the accident is the worker's negligence and is SUING the Labour Inspectorate for imputing responsibility to the company in its report, which clearly indicated a lack of preventive measures.

Summarizing, to the first person they say; c'moooon, it's not so bad .. !! and to second that it's your fault that you lost your hand.. !!. What next? Will they make them pay for the damage to the vehicles for "misconduct"? Oops, we'd better shut up so as to not be giving ideas...

Hey, but above all, do not forget to dedicate yourself 100% to the company to keep growing together... (end of year speech of our managers).

Regards 
UGT-IDIADA A.T. Union Section